segunda-feira, 14 de janeiro de 2013

Proyecto TeaTuga - Aprender portugués haciendo teatro



Sinopsis del curso

TeaTuga se presenta como un proyecto interdisciplinar que combina la dramatización, el teatro, la escritura creativa y la lengua portuguesa, fundamentalmente. Su principal objetivo es crear un contexto real de comunicación para el aprendizaje de la lengua, donde la intuición, la emoción, el contexto relacional, los sentidos y la creatividad asuman su importancia en el proceso de aprendizaje de cada una. Aquí, el idioma no es el objeto principal de estudio, sino que sirve de puente para reflexionar sobre la comunicación en teatro, la expresividad del gesto, el potencial expresivo de la palabra equiparado al potencial expresivo del cuerpo en la calidad de máquina emisora de signos.
Tanto el portugués lengua extranjera como el trabajo dedicado al potencial expresivo del gesto se basan, pues, en una mediación dramática que tiene como base el diálogo e interdependencia entre el idioma y las técnicas dramáticas, ya que una sirve siempre de suporte a la otra.


Local y Horario

BACANTOH, miércoles de 18h a 19:30h
C/ Sant Pere Mitjà, 32
Barcelona
Metro L1/ L4 ( Urquinaona)
(Cerca del mercado de Santa Caterina)


Biografía Formadora

Licenciatura en Filología y Literatura Portuguesa, por la UC; Máster en Educación Interdisciplinar de las Artes, por la UB, con la tesis “Mediación dramática del proceso de enseñanza-aprendizaje del portugués lengua extranjera – un estudio de caso”. Nueve años de experiencia en la enseñanza del portugués, con proyectos en Grecia -a partir de un viaje por las diferentes culturas de expresión portuguesa en las áreas de teatro, danza e historia- y Barcelona, explorando la vertiente educativa a través de metodologías participativas y de educación popular. Colaboración con grupos de teatro amador (Mikro Theatro, Creta; Utopia, Barcelona), laboratorios de teatro (Teatro de los Sentidos, Fira de Tàrrega), cursos de formación en teatro de oprimido, clown y danza. Amor por el teatro. Amor por las personas. Trabajar creyendo en el abordaje artístico como proceso de transformación social y empoderamiento personal.


Para más información

danzabacantoh@gmail.com
622 745 592
http://bacantoh.blogspot.com.es/2013/01/teatuga-fem-portugues-18h-19h30-con.html

domingo, 10 de julho de 2011

Donde no dejar morir nuestra originalidad #2

«(…) La solemnidad se dejará de creer que es una virtud. Los desesperados serán esperados y los perdidos serán encontrados. Seremos imperfectos, porque la perfección seguirá siendo el aburrido privilegio de los dioses. (…)»

sábado, 14 de maio de 2011

Donde no dejar morir nuestra originalidad



i: gordon matta-clark

"La utopía como visión de mundos posibles cumple la función de constituir lenguaje para reconocer los despliegues posibles" de mujeres y hombres; sus propias riquezas internas impulsándolxs más allá de los límites, por la conformación de un tejido social que se piense y trabaje a si mismo desde lo real y cotidiano.

p: [a partir de[ hugo zemelman

sábado, 30 de abril de 2011

in-corpo- ração de cultura


i: josé bandeira


In-corpo -ração de cultura



O de como hablamos de puentes para llegar más allá...
...del conformismo, ingenuidad y fatalismo.

De cómo, igualmente, esos puentes poden ser llamados vínculos, relaciones, interacciones, diálogos, indagación dialógica (¿quieres ser el yo de mi tu?).

De la historia de un desplazamiento: abandono convicto de un sistema en que todo es obvio, porque no podía ser de otra manera, para entrar en la placentera y angustiante incertidumbre [re]generadora de “aprendizaje inestable”, en que figuramos como hacedores de mundo, sin lógicas que controlan la abertura. (*)

De la identificación de “promoción cultural” con “acciones capaces de transformar situaciones sociales”. En su útero, el ciudadano político.

De cómo este es el único modo de derrumbar inercias mentales y desacreditar rutinas, erigiendo en su lugar la realización -de- “procesos de formación en zonas de transito” para la creación de potencial actitudinal solidario, crítico, consciente e implicado en la debilitación del poder dominante empeñado en bloquear la vida.

De cómo la llave para llegar a ser mujeres y hombres completos pasa por cultivarnos [que no es lo mismo que dejarse cultivar configurando paisajes homogéneos].

De cómo así estaremos diciendo no a la mutilación de nuestro pensamiento.

Sí, hablo de poesía.
de música. arte. de cultura. de comunicación artística. de intervención. aprendizaje. diálogo. de educación popular/ participativa. de creación.
de creación de creatividad, conciencia, autonomía.
de existencias creando creativamente su autonomía.
SÍ. Hablo de transformación social.


Por eso, toca-me uma música e tocar-me-ás bem mais do que só os meus ouvidos… garanto-te. Façamos poesia juntos: construamos a casa do presente e do futuro.



(Dedicado a todos os manifestos e movimentos nascidos no seio do inconformismo com a situação social, política e cultural, e eminente retrocesso em todos esses âmbitos, em Portugal, ontem, hoje e amanhã.)





*Si eres curioso/a y miras por esa abertura, verás a través de ella realidades ocultas.

sábado, 19 de fevereiro de 2011

invirtiendo salud en el artivismo creATIVO


i: bansky en Los Angeles


"mi canción no es tan sólo
de quien pueda escucharla,
porque a veces el sordo
lleva más para amarla"

p: silvio rodríguez

sexta-feira, 11 de fevereiro de 2011

seminario: culturas visuales queer

con Alison Rooke

El seminario explora las culturas visuales en relación con las identidades de género y su expresión. Ofrece una introducción a la teoría queer a través de la obra de Judith Butler, y se basa en ejemplos de arte participativo con personas transgénero con el fin de considerar las formas en que estas prácticas pueden servir para trastocar los significados dominantes.

Contenidos y actividades:
• Desmontar el género (undoing gender). Presentación de los conceptos básicos de la teoría queer y de las relaciones entre las teorías del género y los estudios de cultura visual a partir del debate sobre el filme "Paris is Burning".

• Arte queer y política de la representación. Discusión de las representaciones de los sujetos queer en las artes visuales y la cultura visual contemporánea a partir de la presentación y discusión de ejemplos de artes visuales y cultura visual en relación con los textos recomendados.

• Presentación y discusión de una investigación llevada a cabo en Reino Unido sobre un proyecto de arte participativo en el que tomó parte un grupo de jóvenes transgénero y transexuales, con el objetivo de reflexionar sobre la producción de identidades sexuadas y de género a través de una serie de discursos y prácticas, así como sobre el arte participativo como espacio alternativo de representación para jóvenes queer.

• Presentación y debate por parte de los asistentes de ejemplos preexistentes o elaborados por ellos/as mismos/as, que puedan relacionarse con las discusiones planteadas en la asignatura. Se planteará también cómo se pueden relacionar estos debates con la educación, es decir, cómo podemos tener en cuenta las subjetividades queer en los procesos pedagógicos relacionados con la cultura visual.


Este seminario abierto forma parte del curso de master “Artes visuales y educación" de la Universidad de Barcelona. Los interesados en asistir deberían enviar un mail a la coordinadora Aida Sánchez de Serdio (asanchezdeserdio@ub.edu).


Días: 14, 15, 16 y 17 de febrero de 2011
Horario: de 16:30h a 20:30h
Lugar: aula 23. Aulario Adolf Florensa. C/Adolf Florensa 8. Metro Zona Universitaria.

sábado, 5 de fevereiro de 2011

Quines ENERGIES ALTERNATIVES es desprenen en el teu cos segons el que menges?




Al llarg dels últims dies una sèrie de pensaments en fúria m’acudeixen al cap. No entenc, em costa realment molt d’entendre el perquè es parla i parla de tantes coses i les accions no corresponen a aquestes coses que es diuen.
Des de fa molt se sap de les condicions del nostre planeta, i molt s’ensenya a les escoles, i molta informació es deixa a les nostres caixes de correu i, no obstant això, continuem veient les accions contradictòries dels que tenen al seu abast canviar efectivament alguna cosa. I, llavors, hi ha gent que surt al carrer per dir NO: “no a la construcció de més apartaments en el centre de la ciutat, necessitem un espai verd, aquí farem un hort urbà”, “no als transgènics, basta el alt grau d’especulació i joc financer al mercat alimentari, quan creix el nombre de famolencs al món”, “no volem una incineradora aquí, perquè és aquí que vivim i hi ha altres models de tractament de residus més sostenibles”, “no a la urbanització insaciable, n’estem tips dels mapes de destrucció dels últims espais verges”, “no, no, no a més traves i regles per a l’agricultura i la pesca quan el que fa falta és explicar, ensenyar, incentivar a la pesca selectiva, donar formació a la pagesia, desenvolupar sistemes de compostatge, participar en projectes de cooperació”.
El canvi climàtic, de fet, està en l’ordre del dia. Es fan cimeres, es donen ajuts perquè les nostres cases s’apropin cada vegada més a aquestes xifres “acordades”; tanmateix, no ens podem oblidar que el canvi climàtic no és només un problema mediambiental, més aviat un problema social. Lluitar per mantenir la biodiversitat del planeta i tenir policultius i no els monocultius gestionats per les grans empreses que controlen les grans cadenes de producció/distribució/comercialització d’aliments, per exemple, no significa només lluitar per la fi de la desforestació, l’extinció d’aus i d’altres animals i herbes medicinals; o de les despeses en combustible que es fa servir per controlar, conservar i distribuir aquests aliments; ni només per la conservació del sòl i de l’aigua. Significa, igualment, lluitar per condicions dignes de treball, per la conservació de tradicions dels pobles (sigui per les herbes medicinals que fan servir, les llavors, els mètodes de treball i d’organització social, o per la memòria gastronòmica d’una regió) i per la nostra identitat, que va estrictament lligada al plaer i a l’emoció.
Tot això demana també un canvi dels comportaments de la gent, perquè no son tots els que surten al carrer amb el “no” en la boca. Les exigències d’aparença de la nostra societat tan fermament arrelada a la imatge, fan difícil consumir d’una altra forma, d’una forma que miri i respecti novament els ritmes de les estacions i valori els productes per les seves qualitats intrínseques, com ara el valor nutricional, sabor o textura, i no únicament pel aspecte que tingui. Això fa que una producció local i ecològica, per exemple, li costi a tenir un impacte significatiu en la nostra societat.
D’ altra banda, la complexitat del problema, em fa creure que el mosaic de possibilitats per combatre-ho sigui infinit. Si per un costat tenim escenaris de la vida real, com el menjador i l’hort escolar, la casa i el carrer, per a una educació vivencial imprescindible pels nens; per l’altre tenim adults que s’impliquen i han trobat el camí per una reconciliació amb el món natural, del qual habitualment hem estat separats.
Llegia avui en un blog d’una amiga alguna cosa sobre la possibilitat de reflexionar, que per algunes franges de la societat es traduïa en impossibilitat, a causa de la precarietat i de la por. En un altre paràgraf afegia si tantes vegades en situacions de molta reflexió i poca precarietat no és la inacció el que més es fa sentir, a la fi, potser sempre per la mateixa por. Un passeig pel “carrer islàmic” dels últims dies ens comprova que el que semblava impossible està passant, que la por l’estan enfrontant. Que la precarietat mobilitza. I nosaltres aquí? Que fem amb les nostres pors? Les reinventem? O ni reflexionem ni passem a l’acció? Tantes vegades sí, i de quina manera! Tantes vegades criem amb elles. És el que anomenaria recerca exhaustiva de energies alternatives per a la supervivència.
Una definició possible d’energies alternatives és que “s’obtenen de formes alternatives a les utilitzades majoritàriament”. Energies que salvin els nostres cossos i les nostres identitats, mirant les emocions – que siguin, per tant, una millora significativa del rendiment! Energies que no s’esgotin en el pensar en les necessitats humanes, més enllà dels beneficis econòmics – que siguin, per tant, renovables! Energies que s’autogestionin i donin lloc a compartir i intercanviar – que siguin, per tant, fonts netes i d’autoconsum! Els centres socials okupats són un bon exemple de tot això. Un exemple de donar, produir, reciclar energia de forma alternativa a la majoria. No obstant això, els elements de diferència provoquen por i aquesta por amenaça amb el no-res. La petjada de tot allò que ens “mengem” deixa marca no només en els nostres cossos, com també en la societat que conformem. Una petjada més ecològica, o una més artística, o una més pagesa, o una més política, o una més educativa, o una més activista, no ens enganyem, és el mateix, en el sentit que conflueix cap a un estat d’humanitat i resulta en allò que “ingerim”, que resulta en allò que som.
Personalment, he tingut l’oportunitat de viure moments de tot això en espais com aquests i que son un pulmó enmig de les hores mal viscudes en les ciutats. Un pulmó que es vol extingir, per ser considerat danyós. Arriben a cada instant els químics per arrasar amb aquestes males herbes i per impulsar el que algú, més amunt que els altres, considera una collita més profitosa. Una vegada més, l’avarícia encapçala el canvi climàtic. I una vegada més, aquest canvi no prové directament dels que tenen les mans en la terra, i sí d’amunt.
Els cultius no poden parar. L’esperit crític ha de mantenir-se viu. Les mans han d’estar actives, produint, perquè la ment produeixi de la mateixa manera. Aquesta és l’única forma.

Agricultura: art i tècnica de cultivar

-la terra
-les ments
-els cors

Connectem les dues meitats del cervell, dreta i esquerra -pensament lineal i lògic, amb caos, creativitat i intuïció- fent alguna activitat simètrica. Conrear la terra o amassar el pa amb la ma contraria al que estem habituats. Fem servir els dos hemisferis. Siguem els protagonistes del nostre aprenentatge. El canvi climàtic ens ho agrairà.
Els detalls són l’art que condueix al cor del misteri. Quin agricultor no coneix els detalls més minuciosos per a una bona collita? Quin artista no sap que és moment a moment que aconsegueix el fulgor del misteri que ho involucra amb el públic en una única bombolla plena
-de significat.
L’educació no pot passar mai lluny d’aquestes premisses fonamentals a l’art de viure, o no ens servirà per res. És d’aquesta forma que m’apropo a la conclusió d’aquest post, barrejant al que ahir semblava improbable, impossible, però en què poso la meva convicció per “ares” futurs dels carrers revolucionaris i desobedients. No ens oblidem de la importància de la qualitat del moment, que l’única cosa que som capaços d’entendre és l’humà, perquè és el que es troba carregat de significat, el que té un sentiment, encomanadís, que ens condueix a la passió, que ens condueix a la convicció, “que es el único instrumento espiritual que relaciona a un hombre con otro.”
Per salvar el planeta fa falta convicció. Per salvar l’escola fa falta convicció. Per salvar-nos fa falta convicció. Però aquesta existeix. Posem les mans a treballar, bé profundament a dins de nosaltres –que és on s’amaguen els tresors més bonics- i fem servir l’art. Matant els llocs on s’aprèn, on es cultiva, on es produeix, i on el misteri és, sens dubte, el moment present, el model energètic alternatiu a l’imperant en l’actualitat no aconseguirà regenerar
el planeta.